Salut i Ajuntaments fan balanç d'un any del tancament de la Conca d'Òdena en un acte unitari

Els ajuntaments de la Conca d’Òdena i els estaments de Salut s’uneixen en un acte conjunt per recordar el tancament d’aquests municipis en el que es va convertir en el primer gran focus de la Covid19 a Catalunya

L’alcalde d’Igualada en representació dels ajuntaments afectats, i els principals gestors sanitaris de la pandèmia recorden l’impacte social que va comportar l’augment de casos els primers dies de març i la dificultat a fer front a un virus desconegut que no se sabia com gestionar

Un any més tard i en plena campanya de vacunació, els diferents estaments sanitaris coincideixen en el cansament però reforcen el seu missatge de compromís assistencial

El 12 de març del 2020, el creixent nombre de casos confirmats tant en professionals com en pacients a l’hospital va obligar el Govern de la Generalitat de Catalunya a confinar els municipis d'Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui. Un any més tard, ajuntaments afectats pel tancament i representants de les diferents institucions de Salut s’han unit, avui al migdia, en un acte conjunt per retre un homenatge als professionals que van lluitar contra un virus desconegut però també a tota la societat que es va unir per tirar endavant i sortir de la difícil situació que van viure. L’acte s’ha fet a la rampa d’accés a l’Hospital Universitari d’Igualada, a l’aire lliure, i s’han tingut paraules de record a totes les víctimes de la pandèmia i als seus familiars.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que ha parlat en nom de tots els alcaldes de la Conca d’Òdena, ha destacat que ara fa un any la Conca d’Òdena es va enfrontar a una situació de manera inesperada a una situació molt complexa i ha posar en valor la unitat amb què van actuar els set alcaldes que, tot i ser de cinc forces polítiques diferents van conjurar-se per preservar la salut dels ciutadans dels seus municipis. També ha fet un agraïment al personal sanitari, tant de l’hospital com de l’atenció primària, que ha volgut fer extensiu al personal d’altres sectors essencials que durant el confinament va donar també el millor d’ells mateixos per ajudar a superar totes les adversitats


Pel que fa al panorama actual, Castells ha refermat la seva confiança en la ciència per resoldre l’emergència sanitària, però ha advertit que cal tenir també molt present l’horitzó d’una crisis social i econòmica que, si bé no serà catastròfica, sí que caldrà afrontar amb molta determinació.

La delegada del departament de Salut a la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Teresa Sabater recorda que “el virus ens va agafar a gestors i professionals de la Salut i a tota la ciutadania en general sense coneixement del que era aquesta malaltia, sense tractament possible i sense recursos per a fer-li front. Aquest desconeixement i la manca d’eines ens va portar a tenir afectats cada cop més personal hospitalari, personal de primària i ciutadans”. Però afegeix que aquella experiència ens va mostrar les necessitats que calia cobrir. “Des d’aleshores ens hem anat reforçant i en un any a l’Anoia, hem incorporat 112 professionals per a funcions assistencials, 31 per a assistència primària, 62 per a professionals d’assistència hospitalària. Però també nous perfils per a fer un seguiment epidemiològic de la pandèmia: ja sigui en tasques de seguiment de casos, en feines de prevenció i control, per citar-ne dos exemples”. A més de reforçar l’equip humà, Sabater ha destacat la inversió en seguretat assistencial i s’estan desplegant “nous mòduls a la primària i hem invertit en hospitals de la regió sanitària per garantir que diferenciem els circuits Covid i no Covid dels nostres centres assistencials, en aquells espais on no es podia. Avui ja són una realitat els mòduls del Cap Calaf i el CAP Anoia, però en breu també s’instal·laran mòduls a Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui”.

Imma Cervós, Subdirectora de Salut Pública de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, ha explicat que aquest any s’ha viscut des de Salut Pública “amb molta angoixa i patiment, interioritzant el dol de moltes famílies i professionals. I per l’altra, amb la força i seguretat que et dona el treball en equip i l’aprenentatge constant.

Des del punt de vista de confirmació de casos positius diaris, expectants i seguint la tendència diària a la regió. Així hem vist, com a nivell de PROCICAT , s’han adaptat les resolucions d’acord l’evolució de la Rt, EPG, IA a14 dies, per ajudar-nos en el control de la pandèmia hi hem passat com a societat pels diversos confinament parcials, totals, noves mesures de limitació de mobilitat. Confinament municipal (6 de gener), confinament comarcal”.

Pel que fa als representants de l’assistència hospitalària, el gerent del Consorci Sanitari de l’Anoia, Ferran Garcia, destaca l’impacte que va tenir la Covid a l’hospital i recorda de manera molt gràfica i amb algunes xifres l’abast del brot que es va viure ja que “de tots els pacients ingressats en un any, el 30% van ser ingressats en un mes, de tots els pacients morts en un any, el 40% van ser èxitus en un mes i del total de professionals infectats en un any, el 60% van estar-ho en un mes”. Això ha explicat va afectar l’estat anímic dels professionals però posa en valor el treball incansable de tots els professionals.

També Jordi Monedero, director assistencial hospitalari, ha volgut posar èmfasi en la resposta dels professionals, la dedicació i el treball a vegades frustrant pel desconeixement inicial de la pandèmia. En nom de l’assistència primària, la gerent de l’ICS de la Catalunya Central, Anna Forcada ha començat amb paraules d’agraïment als professionals: “l'atenció primària ha estat el gran mur de contenció que ha evitat col•lapsar els hospitals. Si no haguéssim tingut una atenció primària forta i robusta aquesta tasca no s'hagués pogut dur a terme”. També ha tingut paraules de la situació actual quan
ha dit que “un any després, l'atenció primària continua sent forta i la vacunació és la gran esperança. Des de l'ICS i, en concret des de tots els Centres, volem i podem dur-la a terme”.

La directora del SAP Anoia de l’ICS, Carme Riera, ha afegit que “hem donat de nosaltres mateixos el millor que teníem i hem sigut capaços d'adaptar-nos, reaccionar, reorganitzar-nos i anar per davant”. Riera, de les moltes dates que hi ha hagut durant aquest any ha volgut destacar el 4 de gener, el moment en què “vam posar la primera vacuna a Igualada. És un dia que no oblidaré mai, marca un abans i un després”