• 13 Febrer 2019

Prop d'una vintena de representants dels Gremis i Associacions de la FIHRT van pendre part en el taller impartit per Tèia Guix, de Co-Emprèn a la seu del Gremi d'Hostaleria de Sitges.

El Design Thinking o Pensament de disseny, consisteix a aplicar la metodologia de treball de dissenyadors per resoldre problemes que van més enllà de l’àmbit del disseny: un procés sistemàtic per desenvolupar solucions creatives, centrades en les necessitats de les persones.

Aquesta metodologia de treball ha fet fortuna en els darrers anys en l’àmbit de l’empresa. La consultoria IDEO n’ha estat la principal promotora, juntament amb la Universitat de Stanford, que ha posat en marxa un institut específic sobre Design Thinking, la d.school. També en trobem exemples en l’àmbit de la gestió pública, com ara el famós cas del pla social d’alimentació The good kitchen a la ciutat danesa de Holstebro.

Més recentment, aquest interès ha arribat també a l’àmbit educatiu, amb dos tipus d’aproximacions. D’una banda, equips directius i claustres de professorat utilitzen el Design Thinking per redissenyar els currículums i l’organització escolar.

De l’altra, van apareixent experiències en què es promou que sigui el propi alumnat qui aprengui i apliqui aquesta metodologia en la resolució d’un projecte. Aquest és el cas de l’escola pública de Nova York, Quest to Learn, impulsada per l’educador Ross Flatt o d’alguns centres educatius catalans, com ara el Col·legi Montserrat o les escoles jesuïtes.

Què és el que està motivant aquesta aposta des del món de l’educació? Doncs, en gran part, la voluntat -quasi obsessió- de desenvolupar algunes de les anomenades competències del segle XXI, com ara la creativitat, la resolució de problemes o la presa de decisions. El Design Thinking ofereix una pauta molt estructurada per treballar aquestes habilitats, que sovint costa abordar de manera sistemàtica des de l’escola. En particular, existeixen diversos kits amb models d’activitats i plantilles especialment pensats per a l’aula.

Però en què consisteix exactament aquesta metodologia? Provem d’explicar-ho breument, tenint en compte els slides que ens ha facilitat la nostra Coach, la Tèia Guix.

Consta de cinc fases ben definides:

1. Empatitzar

En primer lloc, hem de conèixer a fons les persones afectades pel problema que pretenem resoldre. Realitzem entrevistes, observacions, treball de camp, etc. L’objectiu és detectar les necessitats profundes de l’usuari, les seves motivacions, les seves pors i tot allò que l’empeny a actuar d’una determinada manera.

2. Definir

Un cop hem recollit tota mena d’informació sobre l’usuari i sobre el seu context, l’hem d’endreçar i organitzar. Intentem concentrar tot allò que hem après en dos o tres frases que resumeixin les principals necessitats que hem detectat i a les quals proposem donar resposta.

3. Idear

En aquest punt comença la pluja d’idees sobre com resoldre el problema que hem definit en la fase anterior. En un primer moment apostem més per la quantitat que per la qualitat, per no tallar la creativitat. D’entrada, qualsevol idea és vàlida, s’accepten les provocacions i la diversitat de referents és molt benvinguda. Un cop disposem d’un gran nombre de propostes, n’hem de seleccionar unes poques, en funció dels criteris establerts.

4. Prototipar

Per tal de poder comunicar les idees que hem triat a l’usuari, les hem de representar físicament, és a dir, les hem de convertir en prototips. Un prototip pot ser una maqueta, un esboç, una presentació, un role playing o qualsevol altra mena d’objecte que permeti a altres persones interactuar amb la nostra idea. Ha de ser alguna cosa fàcil de fer a la qual no ens hem d’aferrar, atès que, probablement, patirà modificacions.

5. Testar

El darrer pas és compartir amb l’usuari els nostres prototips per escoltar què li semblen i observar què fa amb ells. Anotarem els punts forts, les crítiques constructives i les propostes de millora que ens faci. A partir d’aquest retorn, decidirem com hem de replantejar la nostra solució. Això ens obligarà a retornar a una fase prèvia del procés: potser no havíem definit bé el problema, potser no hem triat la idea més adequada o potser el nostre prototip no reflecteix realment allò que teníem al cap. Realitzarem tantes iteracions com sigui necessari perquè la nostra solució s’ajusti a les necessitats de l’usuari.

Podem reformular aquestes cinc fases en clau educativa com Investigar, Comprendre, Crear, Aplicar i Avaluar, la qual cosa evidencia que durant el procés de disseny, es mobilitzen diferents tipus d’habilitats cognitives, en la línia de la classificació que estableix la Taxonomia de Bloom. A més, l’alumnat coneix des del començament aquestes cinc fases i sap en tot moment en quina es troba, fet que afavoreix la metacognició, és a dir, la reflexió sobre el propi aprenentatge.

A l'aula hem dibuixat; hem treballat individualment i/o en gruo; ens hem autoavaluat per saber si som més executors o més creadors; hem abandonat les respostes fàcils a preguntes difícils, i ens hem embarcat en la cerca del perfil del nostre associat. Estem mirant de repensar, sense que soni molt pretenciós, la funció dels nostres gremis i associacions, al Segle XXI. No sé pas si ho aconseguirem, però podem assegurar-vos que ens ho estem prenent molt seriosament, tot fent brainstorming, i que a vegades sembli un campi-qui-pugui. A la FIHRT treballem en EQUIP. Som un EQUIP. No som Territori; no som competència. Treballem per un mateix objectiu i això ens fa ser forts. 

Esperem amb ansietat la propera jornada del Projecte...dimecres que ve de les 10h a les 14h a Sitges...us continuarem informant.