Actualitat

És el segon que es desenvolupa per donar compliment a la Llei d’espais agraris, després del que ha tingut lloc al Priorat

Es tracta de fer valdre l’espai agrari, les seves necessitats, prioritats, dèficits, recursos, etc., mitjançant una planificació que estableixi la conservació de l’activitat agrària i que tingui en compte la visió de la ciutadania

El Pla territorial sectorial agrari de Catalunya serà la base de la planificació per poder establir la conservació de l’activitat agrària. La Llei d’espais agraris ofereix la possibilitat de treballar amb els plans territorials sectorials agraris específics que defineixen àrees concretes del territori, com és ara el cas del Penedès, del qual es du a terme una diagnosi que permetrà determinar les prioritats d’actuació i la definició dels estàndards i de les normes de distribució territorial. Aquests plans són instruments de planificació que valoren l’espai agrari, tot garantint la continuïtat del seu ús i evitant-ne l’abandonament.

Per tot plegat, ahir, 2 d’octubre, es va constituir, a Vilafranca del Penedès, el grup motor del procés de participació del Pla territorial sectorial agrari del Penedès, impulsat per la Direcció General de Regadius i Espais Agraris del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, sota el guiatge de la Direcció General de Govern Obert del Departament de Presidència. La trobada va comptar amb els respectius directors generals, Xavier Gispert i Lara Torres.

Quatre sessions presencials

Així, s’iniciarà la primera fase del procés de participació ciutadana per integrar les inquietuds del territori en el Pla territorial sectorial agrari del Penedès i establir les prioritats i la planificació. El procés tindrà quatre sessions presencials en diferents punts de les comarques que integren aquest territori. Tothom pot participar en aquest procés obert per contribuir amb les seves aportacions al desenvolupament de les terres de conreu de la comarca, i ho pot fer de les maneres següents:

En definitiva, es tracta d’escoltar les propostes per fer créixer l’espai agrari del Penedès amb les aportacions de la seva gent per al desenvolupament de les terres de conreu de la comarca, i per garantir que l’activitat agrària continuï sent viable i beneficiosa tant per a la pagesia i la ciutadania del territori com per al conjunt del país, ara i en el futur.

El director general de Regadius i Espais Agraris del Departament d’Agricultura, Xavier Gispert, va voler subratllar que "després del treball conjunt de les dues direccions generals, i amb l’experiència adquirida al Priorat, ens posem en marxa al Penedès implementant les millores aportades en l’anterior procés participatiu”. I va afegir que “en aquest cas, cal posar en rellevància que l’elecció de representants del grup motor s’ha treballat conjuntament amb els Serveis Territorials del Departament del Penedès, buscant la màxima representació dels organismes i associacions que tenen més a dir sobre els aspectes de planificació territorial al territori”.

Per la seva banda, la directora general de Govern Obert, Lara Torres, va remarcar també en la sessió constitutiva del grup motor la importància de teixir complicitats amb la ciutadania i el teixit associatiu i productiu de les comarques implicades, per tal d’obtenir la màxima informació i de copsar les diferents sensibilitats del territori i així poder impulsar polítiques públiques més eficients i amb més legitimitat.

Cal tenir en compte que el Pla ha d’incloure l’anàlisi detallada de diversos factors per dur a terme una diagnosi tècnica com a punt de partida per fer propostes per a la priorització de les actuacions i la distribució territorial de l’activitat agrària, identificant els espais d’alt valor agrari per a la producció agrària i la compatibilització amb altres usos del sòl. Els factors base que cal tenir en compte són els següents:

1. Factors socioeconòmics: productivitat agrícola, ramadera i forestal; abandonament; model productiu; producció en denominació d’origen (DO) i en indicació geogràfica protegida (IGP) i marques de qualitat; grau d’inversió en infraestructures, i de diversificació econòmica i mà d’obra agrària.

2. Factors ambientals: connectivitat ecològica; grau de biodiversitat; risc de contaminació i degradació dels sòls; estat de conservació dels hàbitats, i espais naturals protegits del Penedès, especialment els inclosos en l’àmbit d’espais naturals de protecció especial.

3. Factors territorials: ordenació territorial i urbanística; qualitat del sòl i capacitat agrològica del sòl; connectivitat de l’espai agrari; pressió antròpica; periurbanitat; valors de paisatge, i orografia i climatologia.

El procés participatiu complementarà el pla amb informació i propostes que tan sols pot proporcionar la proximitat i el coneixement de la ciutadania de les comarques de la vegueria.

El Pla del Penedès, com el del Priorat, són previs a altres que s’aniran elaborant a tot el territori català fins a tenir una diagnosi territorial sectorial agrària per al conjunt de Catalunya, i comptaran amb els corresponents processos de participació. Per donar continuïtat a la tasca de planificació sectorial agrària, l’any vinent es preveu l’inici dels plans de dues vegueries més.

Finalment, és bo remarcar que la Llei d’espais agraris es va adoptar per frenar la creixent ocupació del sòl derivada del creixement urbà i de l’expansió de la superfície forestal, amb l’objectiu de produir aliments en el marc d’una activitat agrària econòmicament viable, d’una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient.