Finalitzen les obres de restauració dell Castell de Segur , que forma part de la demoninació creada per Anoia Turisme, "Anoia Terra de Castells" v
Fortaleses, palaus i torres de defensa. El patrimoni arquitectònic de la comarca de l'Anoia ofereix un ampli mostrari de castells, molts dels quals amb uns orígens que es remunten a més de 1.000 anys d'antiguitat, quan la comarca era terra de frontera entre els comtats catalans i els territoris musulmans.
Aquest patrimoni permet resseguir fins a 600 anys d'història del territori. Per donar a conèixer aquest ric llegat, el Consell Comarcal de l'Anoia ha creat la denominació Anoia, terra de castells, que vol promocionar un dels principals atractius d'aquest territori de la Catalunya central i convertir-los en reclam turístic per mirar d'atraure més visitants.
Fa pocs dies que l’Ajuntament de Veciana va donar per acabada una nova fase de restauració del castell de Segur amb la qual s’ha pogut reconstruir una segona torre quadrada i excavar l’espai que ocupava l’antiga capella de Sant Miquel entre altres àmbits.
Aquesta fase de restauració ha comptat amb el suport econòmic del Ministeri de Foment dins del pla de l’1,5% cultural atorgat a només cinc poblacions catalanes d’entre les quals es troba Veciana. Amb aquesta nova empenta, l’Ajuntament està a tocar de l’objectiu marcat l’any 2015 quan es va proposar treure el castell d’entre les runes en que va quedar l’any 1616 quan fou enderrocat per ordre del virrei de Catalunya i convertir-lo en un punt d’atracció cultural i turística del municipi.
Totes les intervencions realitzades durant aquests tres anys han permès que actualment siguin visibles les restes de dues torres circulars, dues torres quadrades, les muralles exteriors, una escala gòtica i una estança on es troba l’entrada d’un túnel subterrani, entre altres elements.
Castell de Segur
Se’n té constància almenys des d’inicis del segle XII. El lloc que ocupa, tot i ser un turó suau, el converteix en un dels castells amb més altitud de la comarca, cosa que li proporciona un control visual excepcional des de la comarca de la Segarra fins a l’altiplà de Calaf.
El castell conserva un llenç imponent de muralles del recinte jussà, construït amb grans carreus. Al recinte sobirà s’hi pot veure un gran edifici quadrangular amb torres cilíndriques als angles del costat oest. Dins d’aquest espai, és visible una estança (semicolgada) coberta amb volta de canó.
Els senyors del castell foren els Cardona, almenys des del segle XIII. Com a castlans, hi residiren els Calders des del segle XIII fins al XVIII. Posteriorment, ha passat per les mans dels Copons, els Grimau, i els Vilallonga.
L’any 1616, Francisco Fernández de la Cueva, virrei de Catalunya, va entrar al territori acompanyat d’un exèrcit per combatre el bandolerisme. Va ordenar l’enderrocament del castell de Segur argumentant que s’havia convertit en un amagatall per als bandolers.
El tipus de model constructiu conservat, amb carreus ben treballats, cornises embellint els murs i llindes esculpides fa palès el poder econòmic de la baronia de Segur que va decidir, al segle XV, refer aquesta fortificació a mode de castell-palau.