Ecosistemes costaners: claus per a l'adaptació climàtica i el segrest de carboni
El secretari de Transició Ecològica anuncia l’inici d’un projecte, liderat pel Centre en Resiliència Climàtica d’Eurecat, i finançat a través del Fons Climàtic de la Generalitat, per calcular l’estoc de carboni emmagatzemat i la capacitat d’embornal dels sistemes costaners i zones humides de Catalunya
El projecte servirà de base per elaborar el pla d’acció del carboni blau, BlauCat, que reforçarà la lluita contra el canvi climàtic promovent la conservació i restauració d’aquests ecosistemes
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha explicat aquest divendres que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica dissenyarà un pla d’acció del carboni blau, BlauCat, per reforçar la lluita contra el canvi climàtic i promoure la conservació i restauració dels ecosistemes litorals.
Aquesta iniciativa vol posar en valor el paper clau de les zones humides i altres sistemes costaners com a reserves naturals de carboni, capaces de capturar-lo i emmagatzemar-lo de forma eficient. “Aiguamolls, llacunes, badies i alguers poden ser uns aliats magnífics en l’adaptació del litoral al canvi climàtica i en el segrest de carboni”, ha dit Sargatal.
Per establir les bases d’aquest pla ha encarregat un projecte, de tres anys de durada, que està liderant el Centre en Resiliència Climàtica (CRC) d’Eurecat i que es finança amb 1,1 MEUR provinents del Fons Climàtic, alimentat amb la meitat dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.Eurecat coordina el projecte i hi col·laboren el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF).. Així mateix, el secretari de Transició Ecològica ha recordat que ”hi ha una llei europea de restauració de la natura que hem d’aplicar i iniciatives com aquestes reforcen la necessitat d’impulsar la restauració de zones humides”. “Serà molt interessant poder demostrar que les zones humides, ben gestionades, són embornals de carboni i, a més a més, llocs fantàstics per promoure la biodiversitat i ajudar també a conscienciar la societat vers el canvi climàtic”, ha dit Sargatal.
Estimar l’estoc de carboni
El secretari n’ha donat els detalls en el transcurs del segon workshop del CRC “La Resiliència Climàtica a Catalunya: punts de no retorn, oportunitats, bones pràctiques”, que s’ha celebrat a l’Auditori d’Amposta (Montsià). Tenint en compte que els ecosistemes litorals (aiguamolls, llacunes, badies i alguers) emmagatzemen part del diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera, conegut com a carboni blau, de forma similar al que retenen plantes i sòls terrestres, es realitzarà una avaluació detallada de l’estat actual dels sistemes litorals catalans. S’estimarà tant l’estoc de carboni emmagatzemat com la seva capacitat d’embornal amb analítiques i mostrejos i utilitzant eines digitals i models estadístics amb tècniques d’intel·ligència artificial.
L’avaluació precisa del carboni a les zones humides és vital per mitigar el canvi climàtic, mitjançant la identificació i protecció de les que contenen reserves de carboni grans per unitat de superfície, i per facilitar la inclusió dels aiguamolls en programes de compensació de carboni.
Un altre dels eixos del projecte és conèixer el potencial de restauració dels ecosistemes litorals tenint en compte no només la seva capacitat de segrest de carboni, sinó també la provisió d’altres serveis ecosistèmics, com la protecció davant l’erosió i les inundacions o la recuperació de la biodiversitat. Això permetrà identificar zones prioritàries per a la restauració ambiental.
30.000 hectàrees en el punt de mira
Els aiguamolls catalans ocupen una superfície aproximada de 20.000 hectàrees, principalment als deltes de l’Ebre i del Llobregat i als Aiguamolls de l’Empordà. Tot i això, les dades actuals sobre el contingut de carboni orgànic són limitades i variables. Estudis recents indiquen valors amb una mitjana estimada del 14% als primers 20 cm de sòl al delta de l’Ebre, que representa uns 20 kg de carboni per metre quadrat. Aquesta xifra podria augmentar significativament si es consideren profunditats superiors. Les taxes de captura anual també són destacables, entre els 32 i els 435 grams de carboni per metre quadrat i any, amb una mitjana similar a la dels aiguamolls a nivell mundial.
Pel que fa als ecosistemes marins, les praderies de fanerògames, els alguers, cobreixen prop de 9.700 hectàrees del litoral català. Amb una capacitat d’acumulació de carboni d’entre 30 i 37 kg/m², poden arribar a emmagatzemar entre 2,9 i 3,6 milions de tones de carboni orgànic.