Castelldefels aprova un recàrrec municipal sobre la taxa turística que pràcticament duplicarà l'IEET
El nou recàrrec podrà començar a aplicar-se a partir de l’1 d’octubre de 2026 i s’afegirà a l’increment de les tarifes autonòmiques que ja va entrar en vigor l’abril passat
L’Ajuntament de Castelldefels ha aprovat la nova Ordenança Fiscal número 28, que regula el recàrrec municipal sobre l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), conegut habitualment com a taxa turística.
La decisió situa Castelldefels entre els municipis catalans que han optat per utilitzar la nova capacitat tributària introduïda per la Llei 2/2026, de 6 de març, que permet als ajuntaments de Catalunya —més enllà de Barcelona— establir un recàrrec propi sobre les estades turístiques.
El nou marc legal va entrar en vigor l’1 d’abril de 2026 i estableix que aquests recàrrecs municipals només poden ser exigibles per a les estades efectuades a partir de l’1 d’octubre de 2026.
Castelldefels aplicarà un recàrrec diferenciat segons l’allotjament
D’acord amb l’ordenança aprovada, entre l’1 d’octubre de 2026 i el 31 de març de 2027 el recàrrec municipal serà de:
- 4,00 € per persona i nit als hotels de cinc estrelles, gran luxe i establiments equivalents.
- 1,80 € als hotels de quatre estrelles i quatre estrelles superior.
- 1,75 € als habitatges d’ús turístic.
- 0,90 € als càmpings i la resta d’establiments i equipaments turístics.
- 0,80 € als albergs.
- 4,00 € per als passatgers de creuers.
El recàrrec s’aplicarà per persona i dia o fracció, amb el límit màxim de set estades per persona, d’acord amb la regulació de l’IEET.
A la pràctica, es duplica la tributació en moltes categories
Un dels aspectes més significatius de l’ordenança de Castelldefels és que els imports aprovats coincideixen pràcticament amb les tarifes autonòmiques vigents per a la resta de Catalunya durant el període comprès entre l’1 d’abril de 2026 i el 31 de març de 2027.
Així, una vegada sigui exigible el recàrrec, la suma de la tarifa autonòmica i la municipal situarà l’import total, entre altres casos, en:
Hotel de 5 estrelles: 4,50 € d’IEET autonòmic + 4,00 € de recàrrec = 8,50 € per persona i nit.
Hotel de 4 estrelles: 1,80 € + 1,80 € = 3,60 €.
Habitatge d’ús turístic: 1,75 € + 1,75 € = 3,50 €.
Resta d’establiments i càmpings: 0,90 € + 0,90 € = 1,80 €.
Albergs: 0,80 € + 0,80 € = 1,60 €.
Per tant, en diverses tipologies d’allotjament, la introducció del recàrrec municipal comportarà directament duplicar l’import que actualment suporta el visitant a Castelldefels.
Nova pujada a partir de l’abril de 2027
La pressió fiscal encara tornarà a modificar-se a partir de l’1 d’abril de 2027, quan entrarà en vigor el segon increment de les tarifes autonòmiques previst per la Llei 2/2026.
En aquesta segona fase, les tarifes generals per a la resta de Catalunya passaran, entre altres imports, als 6 euros per als hotels de cinc estrelles, 2,40 euros per als de quatre estrelles, 2,50 euros per als habitatges d’ús turístic, 1,20 euros per a la resta d’establiments i càmpings i 1 euro per als albergs.
Paral·lelament, l’ordenança de Castelldefels preveu adaptar el seu recàrrec municipal: els hotels de quatre estrelles passaran a 2,40 euros; els habitatges d’ús turístic, a 2,40 euros; els càmpings i la resta d’allotjaments, a 1,20 euros; i els albergs, a 1 euro. Els establiments de cinc estrelles mantindran un recàrrec de 4 euros.
Això situaria, per exemple, la càrrega total d’un hotel de cinc estrelles en 10 euros per persona i nit a partir de l’abril de 2027.
Els ingressos municipals podran anar més enllà de la promoció turística
La reforma de l’IEET aprovada aquest 2026 també ha modificat substancialment el destí dels recursos procedents de l’impost.
En l’àmbit general de Catalunya, la normativa determina que el 25% de la recaptació total de l’IEET s’afecti a polítiques d’habitatge de la Generalitat, mentre que el 75% restant s’integra en el Fons per al Foment del Turisme.
Pel que fa als recursos transferits als ens locals, aquests també poden destinar-los a altres polítiques d’interès general municipal, entre les quals habitatge, promoció econòmica o foment de la indústria.
Precisament, l’Ajuntament de Castelldefels justifica el nou recàrrec per la necessitat de disposar de més recursos per afrontar els costos derivats de l’activitat turística i reforçar determinades polítiques públiques, amb una referència expressa a les polítiques d’habitatge.
La recaptació continuarà en mans de l’Agència Tributària de Catalunya
L’aprovació de l’ordenança municipal no significa que el recàrrec sigui immediatament exigible.
La normativa estableix que serà l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) qui gestionarà i recaptarà els recàrrecs municipals. Per fer-ho, els ajuntaments hauran de formalitzar el corresponent conveni de col·laboració amb l’ATC.
En el cas de Castelldefels, l’ordenança estableix que entrarà en vigor el primer dia del període de liquidació immediatament posterior a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), sempre que s’hagi formalitzat prèviament aquest conveni.
Un nou escenari fiscal que preocupa el sector de l’allotjament
La decisió de Castelldefels evidencia el canvi d’escenari que s’obre a Catalunya amb la possibilitat que cada municipi incorpori el seu propi recàrrec a l’IEET.
Des de la perspectiva empresarial, el debat va més enllà de l’import concret de l’impost. La generalització dels recàrrecs municipals pot acabar configurant un mapa fiscal diferent segons el municipi on s’allotgi el visitant, afegint complexitat administrativa als establiments i incrementant progressivament la càrrega fiscal vinculada a l’allotjament.
A més, aquest recàrrec arriba en un moment en què les tarifes autonòmiques de l’IEET ja s’han incrementat des de l’1 d’abril de 2026 i tornaran a augmentar l’1 d’abril de 2027.
Per a la FIHRT, resulta especialment important que qualsevol increment de la fiscalitat turística tingui en compte la realitat i competitivitat de les destinacions, la seva estacionalitat i les diferències territorials existents a Catalunya.
També caldrà garantir transparència i traçabilitat sobre la destinació final dels recursos recaptats, especialment quan l’activitat turística és la que genera l’ingrés però els recursos poden acabar destinant-se a polítiques de caràcter general.
El debat que s’obre a Castelldefels, per tant, és també el que progressivament s’obrirà en molts altres municipis catalans: fins on ha d’arribar la fiscalitat turística local i quina part dels recursos que genera el turisme ha de retornar efectivament a millorar la destinació, els serveis turístics i la competitivitat de les empreses que fan possible aquesta activitat?