RADICEA porta a Gombrèn un laboratori europeu de gastronomia regenerativa en el marc del projecte TASTE
Del 18 al 20 de setembre, el Ripollès acollirà el Field Lab de RADICEA, tres jornades en què cuiners, pagesos, productors, enòlegs, arquitectes i professionals de diferents disciplines treballaran plegats per explorar un model gastronòmic que no es limiti a reduir l’impacte ambiental, sinó que contribueixi activament a regenerar el territori.
La iniciativa s’emmarca en el projecte europeu TASTE, coordinat per la Cambra de Comerç de Barcelona, i del que la FIHRT n'és Stakeholder
Gombrèn es convertirà durant tres dies en un laboratori a cel obert sobre el futur de l’alimentació, la gastronomia i la seva relació amb el territori. Del 18 al 20 de setembre, RADICEA celebrarà el seu Field Lab de gastronomia regenerativa, una trobada concebuda per passar de la reflexió a l’acció i posar en contacte els diferents baules que fan possible una gastronomia arrelada al paisatge.
RADICEA connecta productors biodinàmics, regeneratius i ecològics amb cuiners i agents del territori, i ha rebut finançament indirecte de la Comissió Europea a través d’una convocatòria desenvolupada en el marc del projecte TASTE – Transformative Approaches for Sustainable Food in Tourism.
Aquesta vinculació situa el Field Lab dins d'una estratègia europea més àmplia que busca transformar la intersecció entre turisme i alimentació, especialment des de tres vectors: sostenibilitat, digitalització i resiliència empresarial.
De TASTE al territori
TASTE és un projecte europeu coordinat per la Cambra de Comerç de Barcelona que té com a objectiu reforçar la sostenibilitat i la resiliència del sector turístic europeu mitjançant noves formes de gestionar l'alimentació i desenvolupar experiències de turisme gastronòmic.
El programa treballa sota els eixos Go Green, Get Digital i Be Resilient i inclou suport financer i tècnic perquè les pimes puguin provar noves solucions, desenvolupar projectes col·laboratius i transformar idees en models de negoci aplicables. El projecte europeu compta amb un pressupost global de prop de 2,2 milions d'euros i preveu finançar més de quaranta projectes col·laboratius vinculats a l'alimentació i el turisme.
A Catalunya, la Cambra ha destinat 150.000 euros al finançament de projectes innovadors en aquest àmbit. La mateixa institució assenyala que les iniciatives impulsades han de contribuir a generar nous productes turístics i gastronòmics, preservar el patrimoni gastronòmic i reforçar el desenvolupament sostenible de les destinacions.
RADICEA és una de les iniciatives que permeten veure com aquests grans objectius europeus poden acabar convertint-se en actuacions concretes sobre el territori.
Gombrèn, un laboratori real
L'elecció de Gombrèn, al Ripollès, no és casual.
La Fonda Xesc, dirigida pel cuiner Francesc Rovira, es converteix en un dels principals escenaris i alhora en un cas pràctic sobre el qual treballar. Rovira manté una estrella Michelin des de 2009 en un municipi d'uns dos-cents habitants i ha construït una proposta gastronòmica fortament vinculada al producte del Ripollès, als bolets, a l'ovella ripollesa i a la relació directa amb pagesos i productors locals.
Aquest és precisament un dels interrogants que planteja RADICEA: si un model basat en territori, producte, pagesia i gastronomia de qualitat pot funcionar en un petit municipi del Pirineu, quins elements d'aquest model poden ser reproduïts en altres territoris?
El Field Lab vol buscar respostes no només des de la teoria, sinó treballant sobre un cas real.
Gastronomia regenerativa: anar més enllà de la sostenibilitat
La idea de gastronomia regenerativa amplia el concepte tradicional de sostenibilitat.
No es tracta únicament de consumir menys recursos, generar menys residus o reduir emissions. La mirada regenerativa planteja que la cadena alimentària i gastronòmica també pot contribuir positivament a recuperar sòls, preservar biodiversitat, mantenir paisatges productius, garantir la continuïtat de la pagesia, reforçar economies locals i generar relacions econòmiques més equilibrades entre productor, restaurador i consumidor.
I aquí apareix una qüestió fonamental per al sector: perquè aquest model sigui realment transformador, també ha de ser econòmicament viable.
La sostenibilitat d'un restaurant o d'una explotació agrària no pot dependre únicament de la voluntat personal de qui la gestiona. Cal aconseguir que produir millor, comprar millor i cuinar millor pugui formar part d'un model empresarial rendible.
Precisament aquest és un dels aspectes més interessants del Field Lab: posar la regeneració no només en el terreny dels valors, sinó també en el de la competitivitat i la viabilitat empresarial.
Tres dies: del paisatge a les aliances
El programa porta per lema “Tot comença sota terra” i combina conferències, treball de camp, gastronomia, experimentació i sessions de cocreació.
La primera jornada, el 18 de setembre, girarà al voltant de “Menjar el paisatge”. Entre les intervencions hi haurà la cuinera Ada Parellada, que abordarà el malbaratament alimentari, i l'enòloga Núria Artiaga, que exposarà el model de Recaredo i la seva experiència vinculada a la viticultura biodinàmica.
La jornada es completarà amb gastronomia de la Fonda Xesc, vins biodinàmics de Recaredo i una proposta musical.
El 19 de setembre serà el moment de passar de les idees a les possibles solucions sota el plantejament “Idees, prototips i aliances”.
Hi participaran professionals de procedències molt diverses, entre els quals Thieu Besselink, de l'Academy of Place; Ar van Rossum, de The Brothel d'Amsterdam; Joan Salicrú; Danko Perkovic, de Mel de Terr; Núria Artiaga; Conxita Cortina; Lluís Borrell i l'arquitecte Ricard Galiana, de RGN Arquitectes.
El programa inclou també una sessió dedicada a l'ecodisseny aplicat a la restauració i, especialment, un treball de prototipatge destinat a generar noves col·laboracions.
Aquest punt diferencia el Field Lab d'un congrés convencional: no es busca únicament compartir experiències, sinó provocar que productors, restauradors i altres participants identifiquin projectes i aliances susceptibles de continuar després de la trobada.
El bosc, la pastura i el rebost silvestre
La gastronomia serà també una eina d'experimentació.
Amb “El bosc i la pastura”, els participants treballaran directament amb Francesc Rovira i convertiran una part de les reflexions i els productes del territori en una experiència culinària.
El Field Lab culminarà el 20 de setembre amb “El rebost silvestre”, una activitat vinculada al Jardí Botànic de Plantes Medicinals de Gombrèn.
La proposta inclourà una passejada etnobotànica amb Lluís Borrell, del Col·lectiu Eixarcolant, una sessió dedicada al coneixement de les plantes amb Conxita Cortina i una proposta gastronòmica elaborada a partir dels ingredients recollits durant el matí.
D'aquesta manera, el paisatge deixa de ser simplement l'escenari on se celebra l'esdeveniment i passa a ser-ne un dels ingredients principals.
Pagesia, restauració i territori: una mateixa cadena de valor
Des del punt de vista del sector turístic i de la restauració, experiències com RADICEA plantegen una reflexió especialment interessant.
Durant anys s'ha parlat de producte local, quilòmetre zero, sostenibilitat i economia circular. El pas següent és determinar com convertim aquests conceptes en relacions econòmiques estables entre pagesia, productors, restauradors, allotjaments i destinacions turístiques.
Perquè sense productors no hi ha producte local; sense una pagesia econòmicament viable no hi ha paisatge alimentari; i sense empreses de restauració capaces d'incorporar aquest producte a preus i condicions assumibles tampoc no hi haurà una gastronomia territorial sostenible.
Aquesta mirada és especialment rellevant per a territoris rurals i de muntanya, on la gastronomia pot actuar simultàniament com a activitat econòmica, element d'identitat, factor d'atracció turística i instrument de preservació del paisatge.
De les bones intencions als projectes reals
RADICEA situa, per tant, sobre la taula una qüestió que va molt més enllà d'un esdeveniment gastronòmic de tres dies.
El repte és comprovar si la regeneració pot convertir-se en un model empresarial replicable: si pot crear valor per al productor, diferenciar el restaurant, enriquir l'experiència del visitant i, al mateix temps, mantenir activitat econòmica i població al territori.
Aquesta és també una de les idees centrals del projecte TASTE: utilitzar la innovació, la cooperació entre empreses i el coneixement compartit perquè la transició sostenible del turisme no quedi reduïda a una declaració de principis.
Del 18 al 20 de setembre, Gombrèn tindrà l'oportunitat de convertir aquesta idea en un experiment real.
Un camp, una cuina, un paisatge i diferents professions treballant juntes per respondre una pregunta essencial: podem alimentar el turisme i la gastronomia d'una manera que, en lloc d'esgotar el territori, contribueixi a regenerar-lo?