L'Escola d'Enoturisme de Catalunya i Junior Report impulsen una reflexió educativa sobre el valor del turisme com a motor de desenvolupament territorial.
En els darrers anys, el debat sobre el model turístic ha deixat de ser només una qüestió econòmica per convertir-se en una qüestió de futur col·lectiu. Parlar de turisme avui és parlar de territori, de paisatge, de comunitat i de la manera com volem viure i conviure en els llocs que habitem.
Des de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya tenen clar que el turisme pot ser una eina poderosa de desenvolupament territorial quan es construeix des d’una mirada responsable, arrelada i regenerativa. Però aquest model no es construeix només des de les empreses o les institucions: es construeix també des de la cultura i la consciència de les persones.
Per aquest motiu, aquest any han decidit iniciar una col·laboració amb Junior Report , amb un objectiu molt clar: sensibilitzar les noves generacions a les escoles i instituts de Catalunya sobre el valor del turisme com a motor de desenvolupament territorial.
Les persones joves d’avui seran els professionals, els emprenedors i els ciutadans de demà. La manera com entenguin el territori, l’activitat econòmica i la relació amb el paisatge influirà en el model de país que construirem.
A través d’aquesta col·laboració volen obrir espais de reflexió sobre qüestions clau: el turisme regeneratiu, la relació entre paisatge i economia local, el valor de la innovació aplicada al territori, els nous perfils professionals del sector i el paper del turisme en la dinamització de les economies rurals.
El turisme, quan es construeix bé, és molt més que una activitat econòmica. És una cadena de valor que connecta agricultura, gastronomia, patrimoni, cultura, hospitalitat i paisatge. Permet que moltes comunitats rurals puguin continuar vivint i treballant als seus territoris mentre preserven allò que els fa únics.
Però això només és possible si el model incorpora una mirada regenerativa. Parlem d’un turisme que no només redueixi l’impacte, sinó que retorni valor a les comunitats i als ecosistemes on es desenvolupa.
El paisatge no és un decorat. És el resultat de generacions de treball, de cultura i de relació amb la natura. És també una infraestructura invisible que sosté la salut ambiental, social i econòmica dels territoris.
Per això diem sovint que som paisatge. Som les arrels que connecten la terra amb les persones. Som els pulmons que permeten respirar als territoris. I només si aquestes arrels estan vives, nodrides i respectades, el territori pot continuar donant fruit.
Sensibilitzar les noves generacions sobre aquesta realitat és, per nosaltres, una inversió de futur.
Perquè el debat sobre el turisme no és només sobre com viatgem.
És, sobretot, sobre com volem habitar el món.