Espanya executarà el projecte més gran de la història dels fons LIFE d'Europa
La vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha presentat LIFE Humedals, una iniciativa que impulsarà actuacions en 17 comunitats autònomes per a la protecció del medi ambient.
Espanya posa en marxa el projecte LIFE més gran de la història, el principal instrument de finançament de la Unió Europea dedicat exclusivament a la protecció del medi ambient i a l’acció pel clima, que ha finançat més de 6.000 projectes des de l’inici de la seva trajectòria l’any 1992.
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls, la vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha presentat a Irun (Guipúscoa) el projecte LIFE Humedals, en una jornada que ha inclòs la visita a l’aiguamoll de Plaiaundi, que serà restaurat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en el marc d’aquesta iniciativa.
«Protegir els aiguamolls no és només una qüestió d’ecologia; és seguretat hídrica, resiliència, salut pública i economia verda. És justícia intergeneracional. Creiem en un país que creix cuidant allò que és de tothom, que genera prosperitat millorant el medi ambient i liderant de manera conjunta», ha assenyalat Aagesen durant la seva intervenció en la presentació del projecte.
Prèviament, la vicepresidenta ha pogut conèixer de primera mà actuacions ja executades per Transició Ecològica en aquest entorn, com el projecte de naturalització del canal d’Artia, en el tram comprès entre la GI-636 i la ria del Bidasoa, a Irun. Aquesta actuació ha comptat amb una inversió de 3,7 milions d’euros i es troba en la seva fase final d’execució. La intervenció ha permès recuperar la funcionalitat ecològica del llit, incrementar-ne la naturalitat i millorar la integració de l’espai a la Xarxa Natura 2000, compatibilitzant la restauració ambiental amb l’ús públic.
Un projecte transformador
Gràcies a LIFE Humedals, durant els pròxims 10 anys es restauraran més de 26.100 hectàrees, superant en un 30 % l’objectiu previst al PEH2030. En total, es posaran en marxa 284 actuacions en aiguamolls situats en 107 espais de la Xarxa Natura 2000 a les 17 comunitats autònomes.
La col·laboració en aquest projecte serà fonamental, com ho demostren els 24 socis que hi participaran: 12 comunitats autònomes —Andalusia, Aragó, Principat d’Astúries, Cantàbria, Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, La Rioja i la Comunitat Valenciana—, així com les diputacions forals d’Àlaba i Guipúscoa. Igualment, en són sòcies quatre empreses i fundacions públiques: la Fundació Patrimoni Natural de Castella i Lleó, TRAGSA, SARGA i Orekan; quatre ONG ambientals: la Fundació Naturalesa i Home, Fundació Global Nature, SEO/BirdLife i WWF-Espanya; i quatre unitats del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació; Direcció General de la Costa i el Mar; Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, i Fundació Biodiversitat, que coordina el projecte).
El projecte LIFE Humedals, «Impulsant el coneixement, la gestió i la restauració dels aiguamolls de la Xarxa Natura 2000 a Espanya», tindrà un focus especial en la recuperació dels ecosistemes d’aiguamoll i de l’estat de conservació d’hàbitats i espècies prioritàries.
Fins al 2036 es desenvoluparan accions destinades a incrementar el coneixement i la informació dels aiguamolls, millorar-ne la gestió i la planificació i integrar les polítiques sectorials, com l’agrària i la turística, per contribuir al bon estat de conservació d’aquests ecosistemes. També s’enfortirà el sistema de governança entre els diferents agents socials i es reforçarà la sensibilització en tots els àmbits de la societat sobre els beneficis que aporten i la importància de la seva conservació.
L’aplicació de solucions basades en la natura contribuirà a la restauració de 43 tipus d’hàbitats i 41 espècies d’interès comunitari en aiguamolls de tipologies diverses, com ara llacunes d’alta muntanya, aiguamolls d’interior, llacunes costaneres o maresmes, entre molts altres. Per a això, es posaran en marxa mesures que aborden la restauració hidromorfològica i ecològica de l’aiguamoll, la millora de l’orla vegetal, la retirada de residus, el control d’espècies exòtiques invasores o la instal·lació de caixes niu, entre d’altres.
Així mateix, es transferirà l’enfocament, les metodologies i les solucions del projecte a altres regions del territori nacional i del continent per contribuir a la conservació i millora dels ecosistemes d’aiguamoll i la seva biodiversitat.
Integració de fons
Per desenvolupar aquest extens programa d’actuacions, el projecte LIFE Humedals compta amb un pressupost inicial de 160,5 milions d’euros. D’aquests, 96 milions els aporta Transició Ecològica, 34,5 milions els socis del projecte i 30 milions la Comissió Europea. Així mateix, s’espera la mobilització de fins a 111 milions d’euros de fons complementaris durant el període d’actuació del projecte, dels quals ja se n’han compromès 26 milions. Tot plegat sumarà un pressupost global de més de 271 milions d’euros.
S’emmarca en una tipologia de projectes del Programa LIFE anomenats projectes integrats estratègics. A través d’aquests, la Unió Europea busca facilitar als estats membres l’aplicació de la legislació mediambiental i climàtica europea. Per executar-los es destinen fons a plans, programes i estratègies desenvolupats a escala regional o nacional.
Així, el projecte complementarà el finançament del Programa LIFE amb altres fonts, com els fons estructurals FEADER, FEDER i FSE+, a més dels Pressupostos Generals de l’Estat i aportacions privades, entre d’altres.
Aiguamolls, ronyons del planeta
Amb motiu del Dia Mundial dels Aiguamolls, la comunitat internacional posa en valor aquests ecosistemes, fonamentals per a la conservació de la biodiversitat i el nostre benestar. Compleixen múltiples i importants funcions: subministren aigua i aliments, ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic, contribueixen a esmorteir les sequeres i a controlar les inundacions. A més, ajuden a filtrar l’aigua, protegeixen la costa, milloren la qualitat de l’aire i proporcionen matèries primeres, recursos genètics per a medicaments i energia hidroelèctrica.
Malgrat la seva importància, estan desapareixent a un ritme accelerat per causes com la sobreexplotació d’aqüífers i rius, la contaminació, el canvi climàtic o la proliferació d’espècies invasores. El món ha perdut més d’un terç dels aiguamolls del planeta en tot just 50 anys.
Els aiguamolls degradats protegeixen menys davant dels esdeveniments climàtics extrems, principalment les inundacions, i tenen una menor capacitat d’actuar com a filtres verds i de retenir els gasos d’efecte hivernacle, fet que genera una major acceleració de l’escalfament global.
Les zones humides d’Espanya
Espanya és reconeguda per albergar la major diversitat de tipus ecològics d’aiguamolls dins de la Unió Europea, inclosos ecosistemes únics com maresmes, criptoaiguamolls i llacunes hiperalcalines. Compta amb més de 2.000 zones humides, de les quals el 92 % són continentals i, d’aquestes, les d’aigua dolça són les més nombroses (46 %).
La situació entre dos continents i la seva variabilitat geològica, geogràfica i climàtica accentuen la biodiversitat dels aiguamolls espanyols. En ocupar un lloc clau en les rutes migratòries de moltes espècies d’aus aquàtiques, destaca la presència de nombrosos tàxons animals i vegetals rars, endèmics i/o amenaçats, així com les elevades concentracions de fauna salvatge, que inclouen fins al 40 % de les aus aquàtiques que hivernen a la Mediterrània occidental.
Espanya, a més, és el tercer país amb més aiguamolls inclosos a la Llista internacional de Ramsar, amb 76 espais que ocupen més de 300.000 hectàrees de superfície.
No obstant això, durant els darrers 200 anys ha desaparegut entre el 60 % i el 75 % de la superfície humida del nostre país, i es considera que la meitat dels aiguamolls existents es troben alterats o molt alterats. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de coneixement en alguns espais i per la necessitat de millorar la compatibilitat de les activitats productives amb la conservació d’aquests ecosistemes.